|
e . Apicultura tradicional a Catalunya
La Verge
de l'Abellera fou trobada per un pastor, com ens ho diu
la llegenda pietosa que certifica la fe dels nostres avantpassats.
Un dia aquest pastor, abans de tancar el ramat, va veure un
eixam silvestre i anà per recollir la mel en les bresques
de l'eixam, quan de sobte va veure una bonica imatge de la
Verge Maria amb el fill als braços. L'agafà
i se l'endú cap a casa dins el seu sarró. Quan,
amb molta precaució, després d'haver tancat
el ramat, va voler treure la imatge per ensenyar-la als seus
amos, aquesta havia desaparegut. Al dia següent tornà
amb el seu ramat al mateix lloc i sorprenentment trobà
la Verge al mateix lloc de l'eixam. La tornà a agafar
i altre cop la ficà dins del sarró. Quan arribà
a casa altre cop havia desaparegut. Els seus amos i ell mateix,
explicaren aquests fets al capellà i al dia següent
anaren tots a la cova on hi havia l'eixam i la Verge i determinaren
que en aquell indret s'havia de construir una ermita per la
Verge.
En aquestes boniques muntanyes de Prades, a uns dos quilòmetres
de la vila, es troba la bonica ermita
anomenada de l'Abellera. Realment l' ermita es
va construir l'any 1574, aproximadament a uns 1.020 metres
d'alçada. L'ermita es troba sota una bauma, amb roca
d'arenisca vermella, en un gran mirador.
L'autèntica imatge es va perdre en alguna de les guerres
succeïdes al país i l'any 1940 als tallers Arcangoioli
de Sarral realitzaren una còpia d'alabastre de l'original,
treta d'un gravat molt exacte de la Verge. El 12 d'agost de
1956 la Verge de l'Abellera fou solemnement coronada. La corona
de la Verge fou adquirida per subscripció popular.
És una filigrana obra d'art feta per l'orfebre Jaume
Mercadé i Queralt de Barcelona. Consta de 50 abelles
de plata amb bany d'or amb la presència al capdamunt
d'una reina i l'escut de la vila de Prades.
El 6 de setembre de 2003 fou declarada patrona dels apicultors
de Catalunya.
Una altre verge interessant, és la nostra senyora de
les abelles en el Terme de Banyuls
del Maresme.
Joan Maria Llorenç i Molné
|