a . Les abelles fòssils

Avui dia podem estudiar els primers insectes que van aparèixer a la Terra ara fa uns 300 milions d'anys gràcies a les troballes fòssils. Un dels fòssils més freqüents són les roques d'ambre que inclouen en el seu interior algun insecte.

L'ambre és una resina fòssil que prové dels pins de fa uns 40 milions d'anys. Els insectes recol·lectors recullen de la natura aigua, nèctar, pol·len i resina. Aquesta última substància es caracteritza pel seu atractiu olor, que atrau fortament al insectes, i per la seva particular adherència. L'afany recol·lector pot convertir-se en alguns moments en una trampa mortal, quedant l'insecte atrapat en aquesta enganxosa substància. Posteriorment, quan la resina queia al terra i quedava enterrada, amb el pas del anys, podia, en alguns cassos convertir-se en un mineral fòssil de consistència dura i que portava internament un tresor d'alguns avantpassats dels insectes.

Per les rodalies de Bellver de Cerdanya han estat trobades diferents restes fòssils del gènere apis sp . Aquestes troballes fòssils pertanyen a l'Era Terciària, concretament al Miocè, d'una antiguitat aproximada de 10 a 25 milions d'anys.

Malauradament cap de les restes fòssils correspon a un individu complert, tot i que la troballa d'aquests nou exemplars junts representin un dels jaciments trobats més rics del gènere apis. La classificació d'aquestes abelles fòssils s'ha dut a terme a partir dels coeficients biomètrics del nervis de les seves ales.

La localització de la majoria de troballes és al Coll de Saig, entre Bellver i Prat, però també a Sant Salvador, a la Casa Vilella i Baltargar.

Podem entrendre que per l'època que estan datades aquestes restes fòssils, el Miocè, aquestes abelles ja tenien o havien desenvolupat l'instint d'emmagatzemar reserves, doncs ja vivien en comunitat tot formant societats. El comportament de les abelles en el període anterior, l'Oligocè, era ben diferent, on les abelles no formaven societats i per tant no eren recol·lectores. Eren abelles solitàries, però de ben segur, tan boniques com les d'avui.

Joan Maria Llorenç i Molné