i . La necessitat d'una nova reina
La vida dins de la colònia esdevé metòdica,
i cadascuna de les abelles realitza la seva tasca. Quan les
entrades de nèctar i pol·len són abundants,
i la reina és jove i ben alimentada, el seu ritme de
posta és molt intens, amb pics de més de dos
mil ous diaris. Aquesta explosió
demogràfica implica un desequilibri entre el nombre
de naixements, que és molt alt, i el nombre de defuncions.
La gran munió d'abelles acaba impossibilitant el bon
funcionament de la colònia i impedeix la correcta disseminació
de les feromones reials entre la població. L'olor reial
és un senyal de tranquil·litat dins del rusc,
informa a les abelles de la seva presència, manté
la disciplina i la jerarquia de funcions. L'evolució,
però, ha dotat els insectes socials de mecanismes per
reconduir aquests desgavells poblacionals, estratègies
que comporten la partició del grup.
Mentre la reina vella continua la seva monòtona tasca
de posta d'ous, les abelles constructores i mainaderes es
preparen per canviar el rumb de la gran família. En
primer lloc seleccionaran unes desenes d'ous com a llavors
de futures reines i a continuació marginaran alimentàriament
la femella regenta. La inanició de la reina provoca
la interrupció de la seva activitat reproductora com
a conseqüència de la seva pèrdua de pes.
Tot plegat sembla una invitació perquè abandoni
el rusc, ja que el seu cos, novament estilitzat, li ha retornat
la facultat de volar. Finalment, la reina vella també
pot desistir d'abandonar la colònia, passejant-se per
la zona de cria, on es poden observar un conjunt de cel·les
reials , unes grans estructures de cera que contenen
en el seu interior un capoll amb una nimfa que s'està
metamorfitzant. Prèviament, aquest immadur va rebre
en el seu estadi de larva una alimentació exclusiva
a base de gelea reial , un aliment altament
energètic que li ha permès desenvolupar-se ràpidament
i amb una grandària corporal poc freqüent.
La nova reina, jove i verge, presenta les credencials davant
de la reina mare, més vella i desgastada pels mesos
intensos de posta. En aquest moment s'estableix un conflicte
d'interessos, on la reina més gran i feble generalment
perd la disputa, essent aniquilada o convidada a marxar. Sigui
quina sigui la reina destronada, abandonarà el grup
amb tot un seguici d'obreres, migració que anomenarem
eixam
i que de retruc, afavorirà la descongestió
del rusc.
L'eixam ha abandonat el refugi segur que els proporcionava aliment
i escalfor, una pinya d'abelles amb l'estómac ple de
mel que envolten la seva reina. En aquest moment intervindran
un conjunt d'abelles, anomenem-les exploradores ,
que tindran la responsabilitat de cercar un espai òptim
per fundar una nova colònia. L'afany de supervivència
d'aquestes abelles les motiva a cercar el nou emplaçament
fins i tot abans de la formació de l'eixam i a vigilar-lo
amb gelosia com si fossin obreres guardianes d'una piquera.
Any rera any, les abelles escullen els mateixos indrets per
instal·lar els seus eixams o construir les noves bresques,
fet que ens indica la seva predisposició genètica,
la importància de l'orientació geogràfica
i, sobretot, el llenguatge de les olors.
Esteve Miràngels i Feixas
|
