g . La vida dins el rusc
Les obreres són l'autèntic motor de la colònia,
amb un treball constant al llarg de tota la seva curta vida.
Des del moment del seu naixement, aquestes incansables treballadores
desenvoluparan tot un seguit de tasques, sense existir cap
mena d'aprenentatge previ. Unes obreres que neixen programades
i que sota l'efecte dels diferents nivells hormonals
mantindran sempre l'eficiència i el sacrifici
com a valors per damunt de la seva pròpia supervivència.
La vida de les obreres es mou entre el mes i el mig any,
depenent de l'estacionalitat i l'estat sanitari. A l'època
de màxima activitat, les abelles pateixen un desgast
molt gran, sobretot per l'atrafegada activitat exterior. De
totes maneres, les abelles més joves comencen la seva
activitat social dins la cambra de cria, netejant els residus
o cadàvers de les cel·les per garantir-ne el
seu nou ús, i fabricant amb les seves glàndules
gelea reial per alimentar les larves més joves. Són
les abelles mainaderes , responsables de
proporcionar mel i pol·len a la resta de les larves,
mantenir l'ambient net i amb una temperatura i humitat adequades.
A més a més, són les encarregades d'alimentar
i tenir cura de la reina, mantenint un contacte íntim
que possibilitarà la dispersió de les olors
reials per l'interior de tota la colònia. Aquesta fragància
informa al grup de l'existència d'una reina, un perfum
que tranquil·litza i cohesiona el grup.
Progressivament el naixement de noves obreres desplaçarà
el seu treball cap a altres responsabilitats, com ara la d'
obrera guardiana o d'obrera constructora.
Les guardianes, situades a l'entrada de la colònia,
regulen el pas de les obreres, identificant-les per l'olor,
tot i que es poden fer excepcions quan la visita ve carregada
amb nèctar. El control dels abellots i de les obreres
malaltes denota en molts casos el comportament higiènic
d'aquestes colònies.
Les obreres constructores
fabriquen les cel·les a partir de la cera de les glàndules
cereres situades al ventre. La secreció cerosa té
forma de teules que seran deformades amb les extremitats i
mandíbules, i posteriorment soldades formant les cel·les
hexagonals. Cal recordar que la grandària d'aquests
dipòsits determinarà la posta d'ous fecundats
o no, i per tant el naixement de femelles o mascles. Més
difícil és entendre el mecanisme de regulació
d'aquest procés.
En aquest període també és molt important
la transformació del nèctar en mel líquida.
Les abelles joves reben el nèctar salivat i regurgitat
de les seves companyes recol·lectores, un pas d'aliment
de boca a boca que coneixem com a trofolàxia
. La saliva de les obreres i també d'abellots contenen
enzims que transformen els sucres del nèctar. Finalitzat
aquest procés, l'abella diposita la mel líquida
a l'interior d'una cel·la, succionant i regurgitant-la
durant uns quants minuts, a fi de disminuir el percentatge d'aigua
de l'aliment. Un cop emmagatzemat, la cel·la restarà
oberta fins que quedi plena i el percentatge d'aigua disminueixi
fins al 15-20%. A continuació la cel·la se segellarà
amb un opercle de cera.
Esteve Miràngels i Feixas
|
