Quès és? És el mecanisme de transport en que els grans de pol.len viatgen des de l’antera d’una flor fins a l’estigma de o d’una altra flor.

Transport del pol.len: El pol.len sol ser transportat per diferents vectors, tant abiòtics com el vent, o per éssers vius com ara els insectes, els ocells, o els rats penats. Les plantes pol.linitzades pel vent (com ara els pins, xiprers, gramínies) han de produir una elevada quantitat de pol.len, ja que la probabilitat que el vent dugui un gra de pol.len a al punt receptor de grans de pol.len és baixa. Pel contrari, a les plantes pol.linitzades pels animals , sobretot insectes, la planta produeix poc pol.len, ja que amb la visita d’alguns insectes en te prou per asegurar la pol.linització.

Per asegurar l’eficiència del transport, en algunes plantes, com ara el bruc, el pol.len es transportat en grups de 4 grans (tètrades).

Pol.linització per insectes (entomòfila) : És la que fan els insectes escarabats, mosques, papallones i abelles diverses. Alguns escarabats (coleòpters) van ser els primers que antigament (cretaci) van començar a pujar a les flors a menjar pol.len. Visitaven flors de mida gran (com ara les de les magnòlies), que produïen força pol.len. No tenien cap especificitat per una flor determinada, simplement pujaven a la flor i menjaven pol.len. A partir d’aquí s’inicià una coevolució fascinant entre la diversitat d’insectes i de flors, que ha desembocat en que aquests dos grups d’organismes (insectes i angiospermes), són els més diversificats a nivell d’espècies conegudes a tot el món.

Importància biològica : La pol.linització assegura la producció de llavors de moltes plantes i en concret l’abella intervé en el 88% de les pol.linitzacions. A més d’aquestes dades, la pol.linització te una importància biològica extraordinària, ja que afavoreix la reproducció sexual creuada dels vegetals. Això vol dir, que la pol.linització possibilita que els embrions que formen les plantes tinguin una variabilitat genètica notable, fet que incrementa les possibilitats d’adaptació de les plantes en front dels canvis ambientals. A més diversitat genètica d’una espècie, més grau d’adaptació en front els canvis ambientals. Aquest fet també ha permès una major diversificació de les espècies, en front d’altres vegetals (com ara les molses), que sovint utilitzen mecanismes de reproducció asexual.

Fixa’t: A la primavera una colònia d’abelles visita entre 20-40 milions de flors cada dia.