Coneixem bastant bé les seves costums, el seu comportament, el que són capaces de fer…Hem après a explotar-les, a obtenir-ne beneficis, satisfaccions i desenganys. Tot i així aprenem coses d’elles constantment.

Les abelles, a diferència de la resta d’animals que l’home ha utilitzat en benefici propi, mai han pogut ser domesticades . És cert que les cuidem, les sanegem quan tenen alguna malaltia, les alimentem quan passen gana… però penseu que tot això és bastant modern i en la seva llarga història de ben segur que han patit malalties, fam, èpoques de penúria…I sense ajuda han arribat fins als nostres dies. El grau màxim de domesticació que hem assolit sobre elles ha consistit en fer-les viure dins d’una colmena; pel que fa a la resta, l’abella continua essent tant salvatge i lliure com ho ha estat sempre.

Quan parlem de la cria de reines , sigui quin sigui el sistema utilitzat, hem de pensar que tampoc hem inventat res. L’únic que hem fet és observar i aprendre: observar com elles crien les seves reines i aprendre quins motius els impulsen a fer-ho i en quines condicions. Hi ha apicultors que opinen que les reines obtingudes per un criador mai podran igualar en qualitat a les reines criades per les abelles de manera natural, i de fet, cal reconèixer que hi ha certes coses que un criador escull a l’atzar. Un exemple bastant clar serien les larves que s’agafen d’un quadre per destinar-les a la cria de reines: quines són les millors? Les de la part de dalt del quadre? Les de baix? Potser les del centre? Una larva de dos dies? Dos i mig tres? I quan l’abella escull unes larves per destinar-les a ser reines segueix algun criteri? Les respostes no serien massa precises, però també cal reconèixer que tot i deixar certes coses a l’atzar els resultats obtinguts són bons.

Segons com es miri, no podem millorar la feina que fan les abelles per iniciativa pròpia, però deixeu que us faci el següent raonament, que crec que us pot ajudar a entendre una mica més el perquè de la cria de reines:

En la naturalesa el concepte de millor i pitjor no existeix, tant sols hi ha varietat, i en la varietat radica la clau de la supervivència. El concepte de millor i pitjor és una invenció dels homes per referir-nos a quan una cosa ens convé més o menys. Doncs bé, un apicultor que prengui la decisió de criar les seves reines pot escollir quins caràcters li agraden més i així arribar a obtenir un tipus d’abella que sigui del seu grat: molt productiva , poc agressiva, neta… Podem escollir dins la varietat el que més ens agrada. Si des de el punt de vista de la natura no podem millorar l’abella, si que podem fer-ho des de un punt de vista humà.

Un altre bon argument de la cria de reines és guanyar temps i poder disposar de mares fecundades i que ja ponguin sempre que ens facin falta.

La cria de reines és un món apassionant i totalment apart de la rutina diària de les feines apícoles, un món on la paraula apicultura ens mostra totes les seves cares, on la precisió i la disciplina són fonamentals. Amb la cria de reines, podem posar en pràctica tot el que l’abella ens ha ensenyat.