La colònia necessita constantment l’entrada de nèctar, pol·len, resina i aigua, i les abelles recol·lectores pateixen un fort desgast. Cal doncs, un progressiva incorporació d’abelles a l’activitat exterior, per tant, una iniciació en l’art del vol i l’orientació respecte del Sol.

Ja de joves les obreres exerciten aquestes habilitats, tot i que fins als vint dies d’edat no començaran a treballar en les tasques de recol·lecció. L’activitat exterior es veu condicionada per les condicions climàtiques, ja que les abelles necessiten una temperatura ambiental per sobre dels 10ºC i una intensitat lumínica adequada. Per altra banda, la presència de cel·les buides i abundant cria per alimentar esperonen les abelles en el seu neguit recol·lector.

La visita de les abelles a les plantes pot tenir diferents objectius, sigui el nèctar, el pol·len o fins i tot les petites gotes d’aigua i resina que resten en les seves fulles. La relació de mutualisme entre abelles i vegetals afavoreix a ambdós, de manera que la visita constant a les flors garanteix la dispersió del pol·len i per tant l’èxit reproductiu gràcies a la formació de les llavors.

El treball en equip requereix una comunicació per coordinar les accions d’explotació de les diferents superfícies florals. L’activitat recol·lectora implica també una exploració del terreny que envolta el rusc, distància que normalment és de com a màxim d’uns dos a tres quilòmetres. Quan les abelles detecten una zona rica en aliment, s’estableixen tots uns mecanismes d’informació per tal que la resta d’obreres puguin accedir al mateix lloc. L’exploradora queda encerclada per les seves companyes, regurgitant part del nèctar recollit, i així amb les seves antenes en valorin la qualitat, iniciant una sèrie de danses per indicar-ne la seva localització. Aquest ball té formes diferents en funció de la distància, amb danses circulars que poden incloure diferents moviments.

Amb la dansa s’informa de la distància però també de l’orientació respecte del Sol. Si marquem aquests tres punts, Sol, Rusc i Font de l’aliment, i els unim amb unes rectes en aquest ordre, obtindrem un angle amb una determinada obertura. Quan l’abella dibuixa el vuit damunt les bresques verticals, la dansa descriu un angle respecte el sentit de la gravetat, obertura que coincideix amb la situació de l’aliment respecte del Sol i el Rusc. Al llarg del dia el Sol es mou respecte del rusc, de manera que les danses també canvien per tal d’adaptar la informació a la nova situació. Quan la qualitat del nèctar és molt bona, les danses són sonores i l’abella oscil·la el seu abdomen amb més o menys intensitat.

L’ abellot dins la colònia destaca per la seva major grandària, amb moviments lents i per una suposada mala fama de gandul i vividor. El mascle prové de la posta d’òvuls no fecundats en unes cel·les de gran perímetre localitzades en els extrems del niu de cria. En aquestes zones el seu desenvolupament acaba essent més lent, amb menys temperatura i una marcada discriminació alimentària, factors que condueixen a un període total de desenvolupament que s’allarga fins als vint-i-quatre dies. Els abellots nascuts maduren sexualment als quinze dies, i la seva esperança de vida no arriba als dos mesos, ja que difícilment seran acceptats dins del rusc durant l’estació freda.