Què és? És una substància rica en sucres com la sacarosa, fructosa i glucosa, a més d’altres substàncies aromàtiques, vitamines, etc.

Origen : El néctar prové fonamentalment del floema. El floema és el conjunt de vasos conductors que te la planta, per on circulen els productes que ha elaborat després de fer la fotosíntesi. El nèctar es segrega a les flors en unes glàndules especials (nectaris) i en discs nectarífers o en altres òrgans diferents de les flors com ara a les dues glàndules que té el cirerer al pecíol de les fulles.

Tipus de nèctar : El nèctar pot tenir una composició química diferent i depen de les espècies que el produeixen. Així les ranunculàcies i les labiades (farigola, romaní, espígol) fan nèctar ric en sacarosa, mentre que les crucíferes (colza, ravanisses, cols) i les compostes (gira-sol, dent de lleó) el fan més ric en glucosa i fructosa.

Secreció : La secreció de néctar és molt variable, inclús en una mateixa espècie i sobretot depen de la meteorologia i la fisiologia de la planta. En general es pot dir que les flors fan més nèctar quan la humitat relativa de l’aire és elevada, així algunes plantes produeixen més nèctar al matí. També la producció de néctar d’una mateixa planta pot variar durant el dia, de tal manera que al matí pot produir molt néctar, al migdia en produeix poc i a la tarda pot tornar a produir néctar. Aquest model s’ha observat en algunes espècies de plantes, però no totes tenen aquest comportament, més aviat cada espècie presenta un model particular, poc generalitzable. Un altre factor que influeix sobre la producció de néctar és la temperatura, així a temperatures elevades (estiu mediterrani sec) el nèctar de les flors desapareix.

Fixa’t: Les espècies Labiades, Crucíferes, Papilionàcies i Compostes produeixen un nèctar més dolç, amb una concentració de sucres per sobre del 50% i per això són més visitades per les abelles.