VISIÓ INTERNA D’UNA ABELLA

El cervell de les abelles, tot i ser molt petit, controla moltes funcions: el treball dels ulls, la interpretació dels estímuls, la coordinació de les ales i extremitats, la regulació de la digestió, l’alliberament d’hormones …

Els ulls compostos faciliten la visió externa de l’abella, una percepció visual en forma de mosaic i de poca qualitat detallista, en canvi els ocel·les permeten la visió més propera, molt òptima per a la vida dins de la colònia.

La funció sensorial de les antenes de les abelles és molt important, ja que possibiliten la percepció de les olors, gustos, vibracions de l’aire i el grau d’humitat. Les antenes, a més, actuen com a eines d’interrelació.

Les abelles presenten un sistema circulatori obert, amb un cor en forma de tub musculós que dóna moviment a una sang incolora anomenada hemolimfa i que banya directament les diferents estructures.

Les abelles tenen un arbre respiratori complex que es comunica amb l’exterior a partir dels estigmes o orificis traqueals. Externament podem observar un total de deu parelles d’estigmes, distribuïdes tres a nivell de tòrax i la resta en la regió abdominal.

Les abelles disposen d’una trompa i faringe especialitzades en la succió del nèctar i l’aigua. A continuació de la faringe trobem l’ esòfag , tubs íntimament relacionats amb les glàndules salivals que intervenen en el processat del nèctar. L’esòfag condueix l’aliment líquid fins a l’abdomen, omplint una bossa dilatable amb el nom de pap . El seu volum màxim oscil·la entre els 40 i 60 i comunica amb l’ estómac , intestí mitjà i intestí posterior . Un cop el trànsit intestinal avança, les substàncies residuals desemboquen a l’ ampolla rectal , on s’acumula la femta fins que surti per l’ anus .

En les abelles, els tubs excretors o tubs de Malpighi es troben connectats a l’intestí, tot surant en l’hemolimfa. Aquests tubs estan plens de porus i, per tant, filtren els corrents sanguinis que genera la musculatura del cor.

L’ abellot disposa de dos testicles connectats a cadascuna de les respectives vesícules seminals que actuen de reservori de l’esperma. Quan es produeix l’ejaculació, el semen desemboca a les glàndules mucoses , afegint-se-li un mucus que farà més espessa la secreció. De les dues glàndules es genera un tub que recorre l’interior del penis o endofal·lus , un òrgan que permet la còpula amb la vagina de la femella i que té una peculiar forma de garfi.

La reina presenta dos ovaris connectats cadascun d’ells amb unes trompes o oviductes encarregats del transport dels òvuls. Aquests dos conductes es fusionen originant una sola trompa que comunicarà amb dos espais. Un és una bossa tancada anomenada espermoteca , on s’emmagatzemen l’esperma obtingut dels abellots, i l’altra, la vagina , que comunica amb l’exterior i que possibilita les successives còpules. Les obreres disposen d’un aparell genital similar al de la reina, però mancat generalment de funcionalitat.

Esteve Miràngels i Feixas