La vespa velutina ja està totalment instal·lada a les comarques de Girona. Les més afectades són l’Alt Empordà, la Garrotxa, la Selva, el Pla de l’Estany i el Gironès, mentre que els abellars amb menys incidència són al Ripollès i al Baix Empordà. Però l’espècie també ha arribat a noves comarques com la Cerdanya, el Berguedà, el Bages, el Vallès Oriental i el Maresme, on ja s’han localitzat i destruït alguns nius. De moment, els abellars afectats en aquestes noves comarques no han tingut pèrdues significatives, però els apicultors ja estan prenent consciència que el 2018 no serà fàcil. Creiem que el clima existent a les comarques de Tarragona i Lleida podrà frenar l’expansió de la vespa, però és un insecte que s’adapta molt bé als terrenys conquerits.

Davant la impossibilitat d’erradicar la vespa velutina, el sistema més efectiu de combatre-la és la localització i destrucció dels nius, però trobar un niu primari o secundari és una feina molt laboriosa. Per això, el 90% dels nius aconsegueixen donar descendència. Molts els trobem per casualitat o perquè els arbres perden les fulles a final de temporada, però en aquest punt ja han generat la nova descendència.

 

El cicle de vida d’una vespa fecundada s’inicia a finals de febrer o principis de març, en funció de les temperatures. Els individus surten de la hibernació i busquen entre les primeres flors els nèctars que els aportaran sucres per reactivar el cos. També cerquen un lloc protegit de les pluges per iniciar la construcció del niu. Durant un parell de mesos, la vespa reina s’alimentarà ella sola, buscarà matèria vegetal i aigua per construir i ampliar el niu, fer la posta d’ous i tenir cura de les cries. Els apicultors podem preparar paranys per capturar les reines. És important col·locar-los no només on tenim les arnes, si no també a 200 i 300 metres dels voltants de l’abellar, a fi de capturar el màxim de vespes reines.

També és molt interessant instal·lar paranys a l’exterior de les cases particulars, en terrasses i jardins on les velutines van a buscar el nèctar de les plantes mel·líferes. Els paranys que farem servir seran recipients de formes diverses, amb un líquid atraient a l’interior. L’insecte, atret per l’olor del líquid, entra dintre del parany i ja no en pot sortir. Hi ha models de paranys fabricats per diferents marques o bé ens els podem fer casolans.

Amb aquesta estratègia, des de març fins a finals de maig del 2017, els apicultors gironins hem capturat unes 800 reines. A partir de juliol, les arnes ja comencen a notar la pressió que exerceix la vespa velutina, que impedeix les abelles sortir per la piquera per anar a recol·lectar pol·len, nèctar i aigua. Podem mantenir actius els paranys, però té més bons resultats aplicar el sistema coreà o de troians. Consisteix a capturar les vespes obreres quan arriben a l’abellar i es posen davant les piqueres esperant capturar alguna abella.

Un cop capturada la vespa, li tallem les dues potes del darrera per evitar que es pugui netejar el cos, li apliquem insecticida en pols a l’abdomen i la deixem marxar. Així aconseguim que porti una petita quantitat d’insecticida al niu. Fent aquesta aplicació a unes quantes vespes, arribarem a matar el niu encara que no sapiguem on és. A partir de setembre, però, el sistema perd efectivitat, perquè les vespes que arriben a l’abellar ho fan des de nius llunyans i a la tornada perden molt insecticida pel camí.

Un dels paranys que es mostra força efectiu són les arpes elèctriques. Alimentades amb bateries o plaques solars, aprofita a matar les vespes que tenen el costum de volar d’arna en arna pel davant de les piqueres. En la propera temporada farem extensiva l’ús de l’arpa entre els apicultors i comprovarem el grau d’efectivitat.

Estem trobant els nius de vespes tant en arbres de 25 o 30 metres d’alçada com a les branques dels matolls a poca alçada, i en pollancres, roures, alzines, pins, plataners, bardisses, etc. Alguns els trobem sota terra, i a les zones urbanes acostumen a fer-los sota les cornises de les cases o els coberts. La localització d’un niu en un bosc és una tasca força complexa i generalment requereix invertir-hi molt de temps. En llocs habitats són més fàcils de localitzar, perquè els construeixen en façanes o llocs visibles. En funció de la situació, per eliminar-los farem servir una aplicació d’insecticida directament a l’entrada del niu, si és a poca alçada, o bé amb una perxa, si el niu està situat entre 5 i 25 metres.

Hem de tenir en compte que la vespa velutina és un insecte molt agressiu. La vestimenta d’apicultor no proporciona la protecció adequada: el fibló de la vespa travessa fàcilment la roba. Hem de fer servir equipaments de protecció adequats per a aquesta feina. L’any passat, el departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat ens va fer entrega de quatre vestits de protecció especials i d’una perxa de 25 metres de llarg amb la bomba injectora d’insecticida. També estem tramitant amb el departament l’entrega de 500 paranys i de les corresponents dosis de líquid atraient. Aquest procés està aturat degut a la intervenció dels comptes de la Generalitat. També tenim constància que alguns ajuntaments ja disposen de brigades preparades per a la destrucció de nius, o bé contracten empreses especialitzades per a aquesta feina.

Si no lluitem contra la vespa velutina als abellars, a partir d’agost i setembre les abelles deixen de sortir a recol·lectar i es comencen a debilitar. Això implica que l’apicultor perdrà la collita de mel de tardor i s’hauran d’alimentar les arnes amb productes fabricats artificialment perquè puguin sobreviure a l’hivern. El cost d’aquest aliment és elevat i és una despesa que fins l’aparició de la velutina l’apicultor no havia de suportar. També la pèrdua de la collita de mel de tardor fa que l’apicultor deixi d’ingressar uns diners per la venda de mel. A més, hem de sumar-hi la gran quantitat d’hores dedicades per l’apicultor a la lluita contra la vespa, amb visites freqüents a l’abellar, un fet que, a més a més, implica un consum superior de combustible dels vehicles.