Garrofer (Ceratonia siliqua L.)

Descripció

Arbre perennifoli de tronc robust, irregular i gruixut, que no sol passar dels 10 m d’altura, amb una capçada ampla, amb les branques que es capgiren cap avall fins a tocar el terra. Aquesta espècie te tendència a fer rebrots. Fulles compostes, paripinnades, de fins a cinc parelles de folíols, que presenten forma el.líptica, coriacis i de color verd fosc, essent lluents a l’anvers i més pàl.lids al revers. Les flors són polígames, és a dir, hi ha peus que només fan flors amb estams (masculines), hi ha peus que només fan flors femenines (que donen les garrofes) i també hi ha peus que fan flors bisexuals. Totes aquestes flors són inconspícues, de color verdós, i no presenten pètals. El conjunt de flors estan disposades en branques molt curtes, que corresponen a petits raïms. Cada flor presenta cinc sèpals poc aparents. La llegum està molt comprimida i és indehiscent (no deixa anar les llavors) i presenta una coloració fosca i lluent, amb la polpa dolça: la garrofa, que és comestible, sobretot pel bestiar .

H à b i t a t

Es tracta d’una planta pròpia de les màquies de sòls secs, que no resisteix el fred, podent viure des del nivell del mar fins als 600 m d’alçada. Sol establir-se en barrancs i erms exposats al sud, sobretot en sòls calcaris propers al litoral. Es diu que al garrofer li agrada veure el mar. Sembla ser que va ser introduït per l’home des de temps remots, i es creu que prové de la mediterrània oriental o de nord d’Àfrica. G a rro f e r (Ceratonia siliqua L.)

Període de floració

El garrofer floreix a l’estiu i principalment a la tardor, de al manera que les abelles poden gaudir d’aquesta floració quan la major part de plantes mel.líferes no estan florides en els ambients med i t e r r a n i s .

Interès apícola

Per a les abelles és una floració important, bàsicament com a font d’alimentació quan els abellaires tornen a les zones properes a la costa després de passar l’estiu a la muntanya. Si les condicions meteorològiques són favorables, en algunes localitats amb abundància de garrofers es pot produir mel d’aquest arbre. El color d’aquesta mel és ambre i l’aroma és similar a la d’altres lleguminoses, tot que sovint aquesta mel pot contenir nèctar de bruc d’hivern (o xipell) o mel.lasses. La mel de garrofer és dolça, tot i que presenta un cert regust aspre al paladar.

E t n o b o t à n i c a

Les fulles contenen substàncies tanques i la composició de la garrofa varia molt, tot i que sempre presenta una quantitat notable de sucres (fins a un 50%), amb predomini de la sacarosa. L’escorça és astringent, el fruit laxa i les llavors poden generar mucílag i laxar, propietats que les fan adients per ser utilitzades en preparacions farmacèutiques, així com també s’utilitza com a espessant alimentari.