Pocs no vol dir quiets. Malgrat que l’ASAB és la germana menuda del sector, no escatimen esforços en fomentar l’apicultura a les comarques barcelonines. Vam aprofitar la diada de Sant Ponç per parlar amb en Franc López, president de l’entitat. López ens va explicar totes les activitats que tenen entre mans per promoure l’activitat apícola: xerrades obertes al públic, concursos escolars, seguiment dels apicultors més joves, jornades formatives… Les seves reflexions em recorden l’advertència que la Sílvia Cañas em va fer en la darrera entrevista: “El sector apícola ja sap fer mels de gran qualitat. Ara necessita explicar millor el seu producte”.

 

p1000764

Quan decideixes dedicar-te al món de l’apicultura?

Des de ben petit que he estat endinsat en aquest món. La meva família sempre havia tingut abelles. No s’hi dedicaven professionalment, però els hi agradava tenir unes quantes arnes com a afició. Com a adult, vaig seguir visitant les arnes tant com vaig poder,  segons m’ho permetia el grau de feina que tenia en aquells moments. Tot i que ja fa una pila d’anys que treballo com a apicultor, no vaig decidir involucrar-m’hi completament, com a activitat professional principal, fins fa quatre anys.

 

Què creus que t’aporta, més enllà dels guanys econòmics?

Allò més important és la satisfacció que sents quan treballes a gust. És una feina que m’agrada, en ple contacte amb la natura, i que exigeix un tracte molt especial amb un bestiar tan singular com són les abelles. La majoria de persones que decidim ser apicultors trobem molts beneficis que sobrepassen l’àmbit dels diners. Si només ens preocupéssim per la qüestió monetària, molt probablement ens dedicaríem a una altra cosa. Més enllà que tots els esforços no es vegin recompensats en el preu de la mel, tenim una dependència del clima i altres situacions que no podem controlar. L’apicultura és un món ple d’incerteses. Un repte constant.

 

Fa poc que vas assumir el càrrec de president de l’ASAB. Com encares aquesta responsabilitat?

En els darrers anys, l’ASAB ha fet un canvi de perspectiva. Els membres de l’actual junta tenim la voluntat de continuar en aquesta direcció. A més de donar suport als socis en la gestió i accés a la informació, volem seguir promovent activitats per promocionar l’apicultura. En la mesura de les nostres possibilitats, estem fent jornades tècniques per als nostres associats. La majoria d’aquestes jornades són força bàsiques i estan concebudes per donar una empenta a aquella gent que comença.  Especialment ens interessa guiar els progressos dels apicultors més joves, ajudant-los en tot allò que podem. Els cursos i jornades que habitualment se celebren sobre apicultura estan molt bé, però poden ser insuficients si no hi ha un seguiment més continu. Per això volem fomentar el contacte entre apicultors de diferents generacions. L’experiència dels apicultors grans és un valor que volem destacar, i que creiem que pot ser molt profitosa.

 

També poseu molta èmfasi en la divulgació de l’apicultura al públic no especialitzat.

Creiem que és imprescindible transmetre la importància de les abelles, i de tots els productes que obtenim derivats de la nostra activitat (mel, pol·len, pròpolis, jalea, etc), així com les propietats dels diferents tipus de mel autòctona al conjunt de la societat.  Ens interessa que la gent comprengui per què les nostres mels tenen una qualitat molt superior respecte d’altres (no totes) que es poden trobar en algunes grans superfícies, o bé les mels importades. El nostre model es basa en una venda més directe i de proximitat. Per altra banda, enguany celebrarem el tercer concurs escolar de divulgació de les abelles entre els alumnes de sisè de primària. Creiem que els 11-12 anys és l’edat adequada per introduir-los en aquest món. Premiem econòmicament les escoles guanyadores perquè puguin destinar els diners al viatge final de curs (o a allò que desitgin), i al mateix temps les invitem a visitar l’apiari d’un soci de la nostra entitat.

 

Quines preocupacions et transmeten els teus companys a l’ASAB?

Les nostres preocupacions no són diferents a les que poden tenir els apicultors de les altres associacions. Molts factors (contaminació, malalties, pesticides, o bé la proliferació de les noves espècies invasores i els depredadors naturals, com ara la vespa vel·lutina o l’abellerol) provoquen que les abelles estiguin cada cop estan més amenaçades, i això lògicament dificulta la producció de la mel. Cada vegada és més complicat que les colònies sobrevisquin.

 

Quin perfil d’apicultors predomina en l’ASAB?

Actualment som 105 socis, i entre tots tenim aproximadament 6.500 caixes. Som l’associació més petita de les cinc majoritàries que hi ha a Catalunya, i també la que acull menys apicultors professionals. Entre tots els associats, només una minoria hem fet de l’apicultura la nostra professió. La gran majoria dels socis de l’ASAB no la tenen com a activitat principal, i per tant, treballen amb un nombre no gaire elevat d’arnes, i realitzen poques transhumàncies. Això no significa, tanmateix, que la seva mel no sigui de gran qualitat.

 

Respecte de les altres províncies, els apicultors de l’àrea metropolitana tenen un mercat potencial més gran. El procés de comercialització de la mel és molt diferent? És més difícil, en aquest sentit, combatre les grans corporacions?

Una dificultat extra de l’Associació d’Apicultors de Barcelona és el nostre context, altament industrialitzat. En aquesta zona de Catalunya no només ens veiem més afectats per la contaminació, sinó que és molt més difícil trobar els racons adequats per practicar l’apicultura. Respecte de la comercialització de la mel, és veritat que la competència és major. Per altra banda, la borsa de clients potencials que busquen mels diferenciades, de qualitat, també és més gran. Al meu entendre, una cosa compensa l’altra.

 

Com visualitzes el futur del sector?

Com sempre… complicat! [rialles] Hem de tenir clares tres coses: que cal fer un producte de qualitat, que hem de saber diferenciar-nos d’altres mels, i que hem d’aprendre a explicar-nos millor. Aquesta tercera branca és la que tradicionalment ens ha costat. Per això des de l’ASAB estem fent molts esforços per a la difusió de l’apicultura.

Guillem Carreras