Germans, obro el nou tema amb un web de valència. Es tracta d'una revista electrònica de la Universitat de València anomenada Mètode.
Aquí hi ha el llistat de tots els números. A partir del numero 24, inclòs, els articles estan traduits, tambè, a l'espanyol.
http://www.revistametode.com/index.php? ... =0&lang=es
Us vull presentar el numero 33 que és un monogràfic sobre l'apicultura:
http://www.uv.es/metode/numero33/Numero_33.html
..................................
I dintre d'aquest monogràfic m'ha semblat extremadament interessant una entrevista a un senyor molt singular, Salvador Andrés i Santonja, que fa un treball molt interessant amb les abelles a la ciutat d'Alcoi.
http://www.uv.es/metode/numero33/66_33.html
Us extrec uns bocinets perquè us en feu cinc cèntims:
[...]
[Allò el va conduir a reconstruir els bucs tradicionals amb abellatge (Hyparrhenia hirta), una gramínia emprada tradicionalment per a hostatjar les colmenes. Aquests ruscs construïts per Salvador Andrés són fascinants: un treball artesà exquisit, una autèntica filigrana de marqueteria i enginy. Són colmenes sense explotació mel·lífera, exclusivament ideades per a servir de refugi a les abelles i perquè ajuden en la pol·linització. “Totes les plantes tenen dret a ser pol·linitzades, desde la ruda fins al gorromino...” diu amb una senzillesa corprenedora.
Des de fa uns pocs anys, l’Ajuntament d’Alcoi l’ha contractat perquè controle els eixams d’abelles que entren en la ciutat. Als vessants de la serra Mariola, l’Ajuntament ha creat un Dipòsit Municipal d’Abelles, on Salvador duu les colmenes amb abelles recol·lectades a la ciutat. Des d’aquell punt, es distribueixen per diferents zones del terme d’Alcoi, per la Font Roja, per Aitana, per Mariola. Segons Salvador Andrés, les zones incendiades es repoblen molt més ràpidament si hi han abelles que ajuden en la pol·linització.]
[...]
[En això, un dia em varen avisar d’un maset on hi havia uns vells ruscs i on revolava un eixam. M’hi vaig acostar, vaig netejar la colmena, vaig llevar totes les teranyines i tot el fem d’arna i la vaig deixar preparada per a eixamenar... Ah! Em cague en la mar salada!... De sobte veig que l’eixam se’n va directe al fem que havia extret!... Xe, com és això?... I llavors va ser quan vaig començar a entendre com trobaven les abelles el lloc adient per a fer el rusc.]
[...]
[Com trobaven les abelles exploradores l’emplaçament adient per a fer el niu?... Durant un temps, vaig provar el pròpoli, després la cera calenta, la mel calenta... Les abelles venien s’enduien amb les potetes el pròpoli o la cera, però l’eixam seguia sense aparèixer... Punyeta!... Per això, aquell dia al maset vaig entendre que el que localitzaven les abelles exploradores no era el pròpoli, ni la cera, ni... Era el fem de l’arna! La substància en descomposició que deixa l’arna Galleria mellonella una vegada s’ha menjat les velles bresques de la colmena! Els residus després d’arnar-se les bresques!
Però Galleria mellonella no és una plaga de les abelles?
Això és el que diuen els apicultors! Però s’enganyen: és un aliat! És un agent desinfectant, que neteja la vella colmena d’espores i microorganismes, i habilita el recint menjant-se la cera... Els fets demostren que quan en un rusc nou, novíssim, poses en la base fem d’arna, els eixams vénen un darrere l’altre. ]
[...]
[També els posa sal en els ruscs...
Sí, perquè les abelles no vagen als orins de les quadres, on agafen moltes malalties, els pose sal. Quan tenen el pap ple d’aigua l’alliberen a sobre de la sal... I beuen.]
[...]
Esperant que ho hagueu trobat interessant, una forta salutació.
L'Adam.
.