Fonollada groga, brancadella (Odontides luteus (L.) Clairville)

Descripción

Herba anual de 10-50 cm, finament pubescent o glabrescent, amb una tija vermellosa, rígida i erecta, que ateny fins a 50 cm d’alçària i es ramifica vers la part superior. Fulles disposades de forma densa també a la part superior, linears o linears-lanceolades, enteres i acuminades, amb un nervi medial. Flors grogues, zigomòrfiques, disposades de manera unilateral en raïms espiciformes densos i allargats. Calze tubulós, pubescent, dividit en lòbuls triangulars aguts. Corol·la bilabiada, divergent, constituïda per pètals pubescents amb les vores ciliades.

Hàbitat

Espècie força difosa al centre i sud d’Europa, generalment en brolles, pastures seques i erms. En terres mediterrànies i submediterrànies s’estableix en contrades més o menys plujoses i pot arribar a l’estatge montà, fins a uns 1.200 metres d’altitud. A Catalunya s’esten pel Montseny, Maresme, Prades, Guilleries, Garrotxa, Gavarres, Bages, Ripollès, Alt Empordà i zones baixes dels Pirineus de Lleida.

Període de floració

Aquesta herba comença a florir el mes d’agost, però ateny el seu màxim els mesos de setembre i octubre.

Interès apícola

Planta atractiva per a les abelles, ja que recol·lecten nèctar i pol·len en una època on les floracions ja van de baixa. Les floracions a l’inici de la tardor són sempre importants, ja que així les abelles troben diversitat recursos alimentaris per passar be l’hivern. Descartem l’obtenció de mel d’aquesta espècie, car mai arriba a tenir una extensió important.

Etnobotànica

No sembla tenir interès etnobotànic, malgrat això, cal destacar una curiositat biològica de la fonollada groga, ja que és una espècie hemiparàsita de les arrels d’altres plantes, entre les quals hi ha el romaní o algunes estepes.