Esbarzer (Rubus ulmifolius Schott)

Descripció

Arbust sarmentós que cada any fa tiges noves (turions) d’un o dos metres d’alçada, els quals es van arquejant fins a tocar a terra de nou (tiges decumbents). Els extrems de les tiges que toquen a terra arrelen de nou, de tal manera que la planta fa una població molt densa, gairebé impenetrable. Les tiges són llenyoses i amb les cares solcades longitudinalment (anguloses), amb nombroses espines rígides (aculis), que s’originen a l’epidermis. Les fulles són coriàcies, tenen un pecíol i són compostes, amb cinc folíols desiguals disposades de forma palmada, és a dir, cada folíol surt del mateix punt. Cada folíol te el marge del limbe dentat, sense pèls a l’anvers i tomentoses al revers, que te una tonalitat més blanquinosa. Les flors surten en grups racemosos a l’extrem de les branques. El calze te cinc sèpals tomentosos i regirats cap avall (reflexos). La corol.la te cinc pètals ovats i de color rosaci i blancs a la base. Els estams són molt nombrosos i el fruit és una polidrupa, que hom anomena mora.

Hàbitat

Creix en els fons de vall amb sòls humits i indrets frescals en general, molt estès a tot Catalunya on forma una comunitat vegetal característica anomenada bardissa. Es troba des de l’estatge montà fins al litoral, tot i que també n’hi ha a la vall d’Aran.

Període de floració

Floreix des de finals de maig fins al mes d’agost.

Interès apícola

La mel d’esbarzer és de color àmbar, amb tonalitats fosques. Te un aroma afruitat, el gust és dolç, amb una lleugera tendència àcida, suau i agradable. Aquesta mel presenta una humitat elevada i com que es recull a l’estiu te poca viscositat. Cal advertir però que a causa d’això poden haver-hi cristal.litzacions irregulars o risc de fermentació.

Per poder denominar mel d’esbarzer, en l’anàlisi pol.línica hi ha d’haver un 45% de pol.len d’aquesta planta.

Etnobotànica

És una planta astringent, ja que conté tanins, per això s’usa contra la diarrea, la disenteria, les inflamacions de la gola i també les afeccions bucals. Es poden utilitzar els brots joves assecats de la planta que es bullen força estona i es fan gargarismes. Les mores també són astringents. Es pot fer xarop de mores a partir del suc que desprenen, barrejades amb sucre o mel i escalfant lleugerament fins a que es barreja la mescla completament. La mel d’esbarzer va be per combatre les afeccions respiratòries.