L’Associació Catalana d’Apicultors ha convidat Benigno Basteiro al Castell de Penyafort perquè expliqui la seva experiència en la selecció genètica d’abelles. Basteiro és un apicultor entusiasta. Ha viatjat a una vintena de països per trobar les tècniques apicultores que poguessin millorar el rendiment de la seva explotació. I, sens dubte, ha obtingut resultats. Des que ha adoptat les tècniques de selecció, ha augmentat la productivitat, treballa amb un abella molt mansa, i ha estat capaç de programar un pla de treball molt més previsible i menys subjecte a accidents. Malgrat aquests avenços, alerta que en el món de l’apicultura no existeixen els miracles. Cada zona requereix la seva pròpia selecció d’abelles.

Parla’ns de la teva explotació. Quants anys fa que hi treballes, i quins productes comercialitzeu?

Des que era petit que vaig a l’explotació del meu avi. Més tard va arribar un moment en què complementava l’apicultura amb altres treballs. Ja fa uns anys que, arran d’uns viatges que vaig fer a França, em dedico a l’apicultura professionalment. Respecte dels productes que tractem, fem abella, mel, pol·len i propoleos. Les produccions varien cada any, segons vagin millor o pitjor. Així que anem improvisant. Si no hem fet prou mel, venem abelles; si segueix sense entrar mel, també fem pol·len; en canvi, si aconseguim produir més mel, venem menys abella.

Quina millora en la productivitat ha suposat començar a seleccionar genèticament les abelles?

Durant molts anys, les campanyes que teníem a l’explotació eren molt regulars. Teníem bastants problemes: no ens hivernaven bé les arnes per problemes sanitaris, i fins i tot havíem d’anar a comprar abelles fora de l’explotació. Per això vaig decidir fer uns quants cursos a l’ Argentina, i treballar amb gent d’allà a diferents països. Llavors vaig començar a seleccionar la meva pròpia abella. Vaig arribar a la conclusió que era la millor opció. Va ser un canvi radical. Hem passat de la necessitat de comprar abelles per a l’explotació a poder-ne vendre a altres apicultors.

Quins criteris de selecció seguiu?

La productivitat és el criteri base. Si les arnes no produeixen, ja no entren en el procés de selecció. Llavors vas descartant les que no compleixen els criteris del test higiènic, ja sigui perquè les abelles no netegen bé, perquè no es preparen prou per hivernar o perquè són massa agressives. Fa uns anys tenia 1.500 arnes, i em vaig quedar amb una selecció de dotze. Tampoc en necessites més.
Actualment, nosaltres sempre portem un programa de treball. Tots els anys fem lots de cinquanta nuclis que van a un abellar. Tots, lògicament, tenen reines joves. A partir del moment que comença a pondre la reina, ja es comencen a notar els resultats. Anem fent un seguiment de les millors arnes que van en els lots. Quan es treu la mel, se’ls hi fa un test per hivernar (en el qual es descarten moltes arnes). En aquest moment, fem un filtre. Del lot de cinquanta nuclis, en seleccionem els dos millors. Quan es treu la mel, es fa un test per preparar-les a hivernar, i llavors ja les concentrem en l’abellar on es crien les reines.
També és molt important, quan descartes una arna, anotar-ne el motiu. Així pots fer un seguiment. Entenc que per als apicultors grans és un procés molt innovador, però els resultats hi són.

La selecció genètica varia segons la grandària de l’explotació?

Per fer selecció d’abelles, ho té més fàcil el petit apicultor a qui li agrada les abelles que no pas jo. El mètode és el mateix, i disposa de molt més temps. Només ha de tenir present que cada abella s’ha de seleccionar en la seva zona, i que cada explotació ha de seleccionar la seva abella. Això és molt important. No serveix de res, per exemple, que li demanis a un amic d’intercanviar dos nuclis. Fent això, estàs introduint genètica diferent a la teva i malgastant temps. En aquest sentit, sóc molt contrari a l’encreuament d’espècies i a la introducció de races noves.

La selecció genètica d’abelles ajuda a controlar millor el procés de producció de la mel?

Des de fa dos anys nosaltres portem un programa de treball rutinari. El dilluns plantem, el dimecres i el dijous es preparen els nuclis, els divendres i els dissabtes es fan les cel·les, i les que sobren es posen a la incubadora perquè el diumenge al matí hagin nascut totes. Amb un programa de treball setmanal, pràcticament no has de tenir agenda ni preveure res. Tots els dies fas el mateix. A més, amb el nou mètode de selecció d’abelles ens trobem molts menys eixams. Això ens permet plegar cada dia a les vuit del vespre de treballar. Abans, en canvi, sempre se’ns feia fosc buscant-ne amb una llanterna. Actualment, si esporàdicament en veiem un, el traiem, però ja no tenim la necessitat de fer escorcolls.

La renovació de les reines és un tema controvertit. De quin parer sou en la vostra explotació?

La renovació de l’abella que nosaltres tractem, que és la negra, és molt difícil. Trobar les reines és molt complicat. Nosaltres intentem que les reines seleccionades es renovin genèticament per si mateixes. No portem un calendari de renovació perquè no volem que perdin aquest instint. Només renovem les que han baixat molt la productivitat. Ara bé, creiem que és molt millor si el procés es fa naturalment.

Aproximadament has viatjat a vint països per aprendre apicultura. Quins consells t’has emportat?

De cada país m’emportaria, com a mínim, una experiència. A França, per exemple, es treballa una apicultura molt puntual i perfeccionista. A l’ Argentina, en canvi, fan una apicultura de batalla, però produeixen molta mel. Crec que és un error comparar unes zones amb altres. Si parlem d’aquests dos països, per exemple, les condicions són diferents. A l’ Argentina, la mà d’obra és molt barata, i a França és molt cara.

Quins consells donaries a un jove que vulgui dedicar-se professionalment a ser apicultor?

La primera cosa que els hi diria és que, al començament, no comprin més de quatre o cinc arnes. La segona, que s’inscriguin a una associació i que s’apuntin als cursos d’iniciació a l’apicultura que organitzi. I molt important, també que s’envoltin d’apicultors que hi entenen i que es deixin aconsellar. Si no ho fan així, serà difícil tirar endavant.