velutina1

El balanç dels nius localitzats i destruïts a Catalunya al 2015 ha estat d’uns 120.  Aquesta xifra ja comença a ser preocupant,  principalment perquè  a excepció d’un niu trobat  a la Noguera (Lleida), tots els altres ho han estat a la província de Girona.

Encara que no podríem parlar de baixes en abellars per culpa de la vespa, sí que és cert que algun abellar n’ha patit la influència i durant alguns dies a la tardor,  les abelles no han pogut portar el seu ritme normal de treball.  Segurament que els nius trobats a partir de setembre  ja van poder deixar la seva herència totalment o parcialment amb noves reines fundadores.  No sempre podem aconseguir l’eliminació total dels individus d’un niu degut a la dificultat d’accés del lloc ubicat. I hem de tenir en compte que pel mig de les muntanyes proliferen altres nius dels quals no tenim constància i que fan que l’expansió de la vespa velutina continuï per la província de Girona.

Recordem que en el cicle de vida de la Vespa velutina, la cerca de proteïnes per alimentar les seves cries, no es basa únicament en la captura de les nostres abelles, de les quals només aprofita el tòrax. En les zones urbanes, una mica més de la meitat de la seva dieta, està composta per abelles, però la resta són altres insectes (incloent-hi altres tipus de vespes). Però en les zones i ecosistemes rurals, només una tercera part de la dieta són abelles.  És a dir, on tenim instal·lats els nostres abellars als boscos i camps, l’oferta d’insectes per capturar és superior, i no depenen de les abelles per a la seva supervivència.

Això ens porta a una conclusió molt important. Per moltes vespes que capturem amb paranys als nostres abellars, no estem evitant que el niu d’on provenen s’estigui eliminant. Sí que és cert que debilitarem el niu de vespes, ja que moltes obreres no tornaran a casa seva si són capturades, i que la falta d’una part de l’aliment a les larves faci que la resta d’obreres hagin de repartir les proteïnes disponibles entre totes les larves.

Igual que les abelles, el niu de vespes actua com una colònia, on qualsevol factor afecta, i una falta d’alimentació pot provocar  la reducció de la posta de la reina. Això implicaria que aquest niu estaria en un estat de “debilitat”,  però podria continuar el seu  creixement fins a final de temporada.  Possiblement no podria  preparar a les 200 noves reines fundadores que es fan en general, però sí que podria fer-ho per a unes 100 o 50 joves reines. I l’expansió continua…

El sistema de control i lluita contra la Vespa velutina està basat en totes les comunitats autònomes en el sistema del parany. S’inicia a finals de  febrer o principi de març, segons el clima dels ecosistemes, i té per objectiu la captura de les joves reines asiàtiques que surten d’hibernació  per alimentar-se i construir els nous nius. Atès a que els paranys no són gaire selectius, es capturen gran quantitat de vespes crabros  i vèspula germànica. I malauradament de vegades, sense cap velutina dintre dels paranys.

La pràctica dels paranys continua fins a final de temporada per capturar el màxim d’obreres velutines possibles,  i futures reines abans que entrin en hibernació.

La millor manera d’evitar l’expansió de la vespa és localitzar-ne els nius abans del mes de setembre i destruir-los. Però per trobar un niu s’han de dedicar moltes hores i dies de seguiment. Hi ha boscos en els quals és impossible o molt difícil d’accedir per fer el seguiment de les direccions de les vespes i trobar-ne els nius.

Com us vaig comentar en l’anterior article de la revista, un grup d’apicultors de l’associació estem treballant per posar en pràctica un sistema de treball per lluitar contra la vespa que ens podria ajudar molt a evitar-ne l’ expansió.  El denominem sistema coreà”.

El sistema es basa resumidament en la captura de vespes asiàtiques lluny dels abellars i sense saber on és el niu de velutina. Posarem en un lloc determinat un quadre de bresca  d’abelles preferiblement acabat de brescar, on vindran molts insectes a menjar les restes de mel. Veurem que vindran abelles, vespes crabro, vèspules, vespes asiàtiques i altres insectes. Amb unes pinces adequades, n’agafarem una velutina i li farem el tractament.  Fixeu-vos que el sistema és totalment selectiu, ja que només agafarem les asiàtiques, i respectarem a tots els altres insectes que es troben a la bresca.

 

El tractament que farem a la vespa serà el següent:

  1. Tenir-la ben subjectada amb unes pinces en una mà.
  2. Amb l’altra mà, agafarem unes tisores ben esmolades i li tallarem les dues potes del darrere. Com a mínim, tota la part de color groc.
  3. Amb un pinzell petit, li empolsarem amb insecticida la part de l’abdomen. Mai aplicarem el producte en pols al cap o a les antenes de la vespa.
  4. Deixarem anar en llibertat la vespa.
  5. Podem seguir-la en el seu vol tan com sigui possible per acostar-nos al seu niu. Com que estarà empolsada de color serà més fàcil veure’n el recorregut al cel.
  6. Traslladarem la bresca amb mel en la direcció que hem determinat de la vespa. Com més a prop del niu empolsem les vespes, menys quantitat d’insecticida es perdrà en el vol de tornada, i més quantitat entrarà en el niu per eliminar-lo, cosa que n’augmentarà l’ efectivitat.
  7. Un cop han entrat algunes asiàtiques dintre del seu niu, es netegen entre elles escampant l’insecticida pel seu interior i maten els individus i principalment la seva reina.

 

El grup d’apicultors de l’associació  que treballem en la lluita contra la vespa, ens posarem a la feina aplicant aquest sistema tan aviat com detectem la presència de la Vespa velutina en els llocs on l’any passat es varen trobar nius o individus.Farem una recopilació de dades a fi de presentar a tots els apicultors els resultats obtinguts, i amb les modificacions del sistema que sobre la marxa creiem que són convenients de fer.Tanmateix, anirem penjant a la web de l’associació (aga.cat)  les dades i resultats de les proves, a fi de compartir-les amb tots vosaltres. Esperem que aquesta manera de treballar ens ajudi a frenar l’expansió de la vespa a tot Catalunya i principalment  a Girona.

Però també ens agradaria rebre les vostres idees, comentaris i experiències a fi que entre tots puguem combatre de la manera mes efectiva la Vespa velutina nigrithorax.

Carles López.

Secretari Tècnic d’Apicultors Gironins Associats.