Descripció

Herba perenne, acaule, de mida notable, ja que pot arribar a 70 cm d’alçada, lleugerament pubescent o glabra. Fulles d’1 m de llargada, basals, el·líptiques o ovades, pinnatipartides i molt dentades, sovint espinoses a l’àpex. Inflorescència de fins a 2 m d’alçada, en espiga densa, que du flors amb bràctees ovatooblongues, dentades i espinoses. Flors zigomorfes, de mida gran, amb un calze pulverulent, amb 4-5 sèpals externs ovato-ròmbics. Corol·la blanquinosa, amb una nervadura porpra i un llavi inferior trilobulat. Estams arquejats, amb filaments glabres, que porten anteres piloses a la cara interior. El fruit és ovoide i s’obre de manera explosiva els dies càlids d’estiu, expulsant les llavors a una certa distància.

 

Hàbitat

Planta ornamental, subespontània o naturalizada en llocs antropitzats, nitròfils i amb una certa ombra. També prolifera en herbassars sobre sòls profunds, omedes i parets. S’esten des del nivell del mar fins als 700 m d’altitud.

 

Període de floració

Floreix els mesos de primavera i estiu, principalment des del mes d’abril fins a l’agost.

 

Interès apícola

L’ acanthus mollis és una planta de pol·linització entomófila, molt visitada per les abelles i els borinots, que són insectes de mida gran i capaços d’obrir la flor per arribar al néctar que s’acumula a la part inferior del tub floral. Es tracta d’una planta que pot aportar una certa quantitat de nectar a les abelles en zones periurbanes, urbanes o antropitzades.

 

Etnobotànica

Planta que a part de ser utilitzada en jardineria, també ha inspirat els capitells de columnes d’estil corinti. La rel i les fulles contenen una quantitat notable de mucílag fet que permet el seu us com a estovant o vulnerària (cicatritzant) en us extern. També es pot usar com a astringent, antidiarreica o expectorant. També es considera que les fulles poden estimular la gana o ser laxants.